Pissi pissi ganya.

Vinga, tots seguts a terra formant un redolí, amb les cames allargades i començem a jugar.

“Pissi pissi ganya, oli de la ganya
filla mandonguera, grana´m esta casa
No te la puc granar, perque tinc la ma cordada
Quí te la ha cordada?
El Rei de la França, que balla la dança
Tinc un gall que fa flautes, ni són llargues ni són curtes
La ueleta Gatameu, diu que amagues eixe peu!”

Jo recorde haver jugat quan era xiquet, amb els cosins i la iaia, a la caseta. Nosaltres seguts a terra i la iaia a una cadira de boga. Ella ens cantava la cançò, o pot ser la cantàvem tots mentre que a cada sil.laba, seguint l´ordre de les agulles del rellotge o el contrari, s´assenyalava un peu de cadascun dels qui estàvem jugant. Al jugador a qui corresponia l´última sil.laba de la cançò, “...diu que amagues eixe peu”, li tocava amagar-lo i seguir participant només amb una cama allargada. El que no recorde és si guanyava qui primer replegava les dos cames , o si ho feia l´últim que es quedava amb una cama allargada...alguna ànima caritativa que ens ho explique? Als vostres pobles la cançó era igual?

No és una llàstima que totes aquestes coses es perden? Home, la playstation és més divertida, pero hi ha moments per a tot, i és feina nostra intentar trasmetre aquestes coses als nostres nebots, fills, nets... Ho intentem? De segur que de xicotet hi has jugat, i sinó ja va siguent hora... ànim!

Au!