Més content que un gínjol.

I perqué es diu “estar més content que un gínjol”? El gínjol està content?

El gínjol és el fruit del ginjoler, que és un arbre originari d´Àfrica i Siria
Pot aplegar fins als 10m. d´alçada, amb el tronc recte i clavillat, i fulles color verd lluent característic, que deuria estar registrat com color “Verd Ginjoler”¨(és una xorrada, pero ompli hehehe).




El fruit te forma de dàtil, una miqueta més redó; quan madura és color marró; amb una molla dura semblant a la poma, però sense suc; i un pinyol també allargat com el del dàtil. És ric en sucre i vitamina C, i ha segut utilitzat com a remei per a malalties de les vies respiratòries. Em sembla que el ginjoler és com el porc, que s´aprofita tot, ja que la seua fusta pot ser utilitzada per a fer instruments musicals, com la dolçaina (nyas, poll!)
A finals d´agost i primeries de setembre ja podrem tastar la seua dolçor. Si algú sent curiositat per tastar-lo que me ho diga i li´n faré arribar.

En alguns llocs està relacionat amb l´amor, i el Corà diu que és l´arbre on Mahoma va rebre la revelació, i que més enllà del ginjoler només està Déu. Ací jo en tinc un i més enllà d´ell només hi ha una esplendorosa figuera, que si bé no es Déu, de ben segur és el lloc que qualsevol divinitat escolliria per a fer el ple de migdia…quina ombra, quina frescoreta, quina becadeta…es torna a demostrar que les millors coses de la vida son debades i que jo tinc ganes de omplir...

Estareu pensant que jo parle molt però que de explicar la relació entre el gínjol i l´alegria res de res…tota la raó vos done…ni idea. I no será per no garbellar el google, que ho he fet, però no ho he trobat… Si algú ho sap, que ens ho conte i estarem… “més contents que un gínjol” :)

Au!

Ps. Per cert, i no és per omplir...m´ha fet gràcia el nom, i quan li busque un amiguet a Dacsa, li direm Gínjol. No direu que no és un nom bonic...! Això sí, si ara cada vegada que vaig al veterinari he de lletrejar Dacsa, més valdrà que porte Gínjol apuntat a un paperet...