Acabe d´adonar-me´n i de casualitat, just quan he decidit pegar una visiteta a la blogosfera abans d´anar-me´n a dormir, que
Vicent em va passar un meme el diumenge. I siguent ell, i encara que siga per pagar-li(amb un preu barat) el fet de llegir-li i no comentar-li els posts, he de seguir-lo. I ben pensat, no és mala cosa esta de pensar coses que ens agraden.
Allà vaig:
- M´agrada despertar-me abans que el despertador. A mi és que no m´agrada que em diguen el que he de fer, per això despertar-me sense "ajuda" m´agrada moltissim. Ho sent com una xicoteta victòria.
- Em fa feliç encendre el foc a la xemeneia i que no faça fum dins de casa. No sé si pels vents o per la fabricació, son majoria les voltes que fa fum i no pots gaudir de la llar.
- Em fa feliç obrir la nevera i vore que encara em queda algo de dolç...els que som golosos sabem que vull dir.
- M´agrada aplegar a casa i que vinguen la parella de terratrèmols, Dacsa i Xufa, a esperar-me a la porta, botant i embrutant-me els pantalons, i jo sense poder enfadar-me...
- Em fa feliç quan vaig pels pobles del interior, vore que molts d´ells apenes creixen i es conserven com sempre, com pobles. Als de la costa no ens han deixat ser pobles. Ara no sabem qué som.
- I m´agrada que tingueu en compte este raconet que va nàixer un dia no sé com. Quan he vist que al post de Vicent havia escrit un nom com el meu, i en posar-li el dit del ratolí per damunt he vist que era jo m´ha fet molta il.lusió, m´ha agradat i clar que si, em fa feliç.
Ara m´he quedat dubtant, perque el meme diu "coses sense importància", i realment tot allò que et pot fer feliç, per xicotet que siga, és important.
Que estigueu bons!
