martes, 18 de noviembre de 2008

Sis coses sense importància que et fan feliç

Acabe d´adonar-me´n i de casualitat, just quan he decidit pegar una visiteta a la blogosfera abans d´anar-me´n a dormir, que Vicent em va passar un meme el diumenge. I siguent ell, i encara que siga per pagar-li(amb un preu barat) el fet de llegir-li i no comentar-li els posts, he de seguir-lo. I ben pensat, no és mala cosa esta de pensar coses que ens agraden.
Allà vaig:

- M´agrada despertar-me abans que el despertador. A mi és que no m´agrada que em diguen el que he de fer, per això despertar-me sense "ajuda" m´agrada moltissim. Ho sent com una xicoteta victòria.

- Em fa feliç encendre el foc a la xemeneia i que no faça fum dins de casa. No sé si pels vents o per la fabricació, son majoria les voltes que fa fum i no pots gaudir de la llar.

- Em fa feliç obrir la nevera i vore que encara em queda algo de dolç...els que som golosos sabem que vull dir.

- M´agrada aplegar a casa i que vinguen la parella de terratrèmols, Dacsa i Xufa, a esperar-me a la porta, botant i embrutant-me els pantalons, i jo sense poder enfadar-me...

- Em fa feliç quan vaig pels pobles del interior, vore que molts d´ells apenes creixen i es conserven com sempre, com pobles. Als de la costa no ens han deixat ser pobles. Ara no sabem qué som.

- I m´agrada que tingueu en compte este raconet que va nàixer un dia no sé com. Quan he vist que al post de Vicent havia escrit un nom com el meu, i en posar-li el dit del ratolí per damunt he vist que era jo m´ha fet molta il.lusió, m´ha agradat i clar que si, em fa feliç.

Ara m´he quedat dubtant, perque el meme diu "coses sense importància", i realment tot allò que et pot fer feliç, per xicotet que siga, és important.

Que estigueu bons!

3 comentarios:

Belén dijo...

Molt xulo Santi. Totalment d'acord amb lo dels pobles, i sobretot amb lo del dolç, jaja. Besets.

Vent d Cabylia dijo...

Ostres, eres dels que millor ha sabut identificar eixes coses "sense importància", i que com també diu Tobies Grimaltos no poden no tindre importància si ens fan feliços.

Elizabeth dijo...

M'agrada arribar a casa quan fa fred al carrer, posar-me davant de l'estufa i notar com van calfant-se els peus.

M'agrada adormir-me mentre escolte ploure al carrer.

M'agrada el café amb llet de bon matí amb els ulls encara plens de lleganyes.

M'agraden totes les petites coses que com tu dius són importants, molt importants, són xicotets moments de felicitat.

Salutacions.