martes, 11 de noviembre de 2008

Que estigueu bons!

A voltes em sorprenc a mi mateix quan, en acomiadarme, amolle: "Hasta luego!"...Hasta luego? Seré taboll! Entenc que si parles castellà digues "hasta luego", però no parlant en valencià!El que més gaste és l´"adeu!" tot i que no m´agrada per les connotacions religioses. "Amb Déu?", amb Déu, qué?, si ell no fa res per ningú! Oh Déu, si estàs per allà dalt, ves baixant a tota paleta, abans de que açò pegue un pet, perque si ho comportes se t´amuntonarà la feina. Vull dir, que acomiadar-te amb un "adéu" tampoc és gran cosa, vista la inoperancia del Totpoderós...

Les propostes en son un parell:

La primera, més senzilleta, és :acomiadar-se amb un "a reveure!". "A reveure" implica un desig de tornar-te a trobar amb les persones de qui t´acomiades, i suposadament, sempre amb salut. "A reveure", 9 punts.

I la segona, la meua favorita, és: "que estigueu bons!". Recorde quan era xiquet, els meus iaios vivien al Raval, i a voltes quan anava a visitar-los i feia solet, ells estàven seguts a la porta de casa amb les cadires de boga, i jo seia al batedor (el batedor és la pedra que hi ha a la porta de les cases velles, això que a la resta del món digueu portal. Portal...el portal està a Betlem! hehehe ) i em preguntàven per l´escola, la bicicleta i coses de iaios i nets... fins que pujava algun home o dona pel carrer i sempre, ens deien:"que estigueu bons!"Sense dubte és la millor fòrmula, una expresió clara de desig de benestar per als que es queden al lloc. "Que estigueu bons!", 1o punts.

Vaig a començar a gastar-la:

Que estigueu bons!

7 comentarios:

Belén dijo...

Tens raó. De vegades jo tampoc se com acomiadar-me. M'ha costat acostumar-me a l'adéu, ja que utilitzava "adiós". També sol dir "ale", com diu la gent major. I si no, en un "ens vegem".

I de comodí, sempre està la cabotada, jeje.

En fi, ens vegem...

Vent d Cabylia dijo...

Jo m'apunte al que estigueu bons!

Sfrazzera dijo...

sI li dones al botó de B, si que está enllaçat, digues tú algo que tens´més confiança!!
Com et va tot??

Sfrazzera dijo...

M´imagine que si de mí sabies poc, de la meua germana menys. Ara ja és licenciada, i este estiu feia pràctiques a Antena 3. Ara ha estat clavada en organitzacions de congrés de nou periodisme, y algo de blogosfera.
Et pose el seu enllaç del bloc
http://www.lacoctelera.com/alibaimor

garrotipadur dijo...

Jo acostume a dir adéu tot i no agradar-me massa déu,jeje.

També utilitze ale pues però també està mal dit.

Últimament quan vaig per les terres del sud on la majoria de gent és castellanoparlant ja vaig utilitzant el bon dia i l'adéu,almenys el principi i el final ho vaig en valencià,xD.

Marta dijo...

De la meua herència barcelonina el sol eixir espontàniament un "que vaja bé". Però el de "que estigau bons (o bones)" em sembla més entranyable, i forma part de la tradició acomiadativa familiar. Començaré un entrenament, a vore si m'acostume a dir-ho...

Busca qui t'ha pegat dijo...

mai havia sentit 'que estigueu bons'... a l'horta som més de l'adiós i el 'taluego.

;)