martes, 18 de noviembre de 2008

No patiu, a Santa Llúcia ja s´allarguen els dies

Jo, com tots, estic fart de que a les 18h es faça fosc. No pots aprofitar les vesprades i quina diferència amb l´estiu, que passa de les 21h i encara fa claror! Bé, no patiu...al dia li queda poc per anar recuperant terreny.

No ho dic jo. Ho diuen els savis, els avis:

"El dia s´allarga: Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre; pels Reis, un pas de vell; per Sant Joan el dia més gran, i passat Tots Sants els dies son germans"

Santa Llúcia ja està ahí, el 13 de desembre, un pas de puça.





Que estigueu bons!

Sis coses sense importància que et fan feliç

Acabe d´adonar-me´n i de casualitat, just quan he decidit pegar una visiteta a la blogosfera abans d´anar-me´n a dormir, que Vicent em va passar un meme el diumenge. I siguent ell, i encara que siga per pagar-li(amb un preu barat) el fet de llegir-li i no comentar-li els posts, he de seguir-lo. I ben pensat, no és mala cosa esta de pensar coses que ens agraden.
Allà vaig:

- M´agrada despertar-me abans que el despertador. A mi és que no m´agrada que em diguen el que he de fer, per això despertar-me sense "ajuda" m´agrada moltissim. Ho sent com una xicoteta victòria.

- Em fa feliç encendre el foc a la xemeneia i que no faça fum dins de casa. No sé si pels vents o per la fabricació, son majoria les voltes que fa fum i no pots gaudir de la llar.

- Em fa feliç obrir la nevera i vore que encara em queda algo de dolç...els que som golosos sabem que vull dir.

- M´agrada aplegar a casa i que vinguen la parella de terratrèmols, Dacsa i Xufa, a esperar-me a la porta, botant i embrutant-me els pantalons, i jo sense poder enfadar-me...

- Em fa feliç quan vaig pels pobles del interior, vore que molts d´ells apenes creixen i es conserven com sempre, com pobles. Als de la costa no ens han deixat ser pobles. Ara no sabem qué som.

- I m´agrada que tingueu en compte este raconet que va nàixer un dia no sé com. Quan he vist que al post de Vicent havia escrit un nom com el meu, i en posar-li el dit del ratolí per damunt he vist que era jo m´ha fet molta il.lusió, m´ha agradat i clar que si, em fa feliç.

Ara m´he quedat dubtant, perque el meme diu "coses sense importància", i realment tot allò que et pot fer feliç, per xicotet que siga, és important.

Que estigueu bons!

martes, 11 de noviembre de 2008

Que estigueu bons!

A voltes em sorprenc a mi mateix quan, en acomiadarme, amolle: "Hasta luego!"...Hasta luego? Seré taboll! Entenc que si parles castellà digues "hasta luego", però no parlant en valencià!El que més gaste és l´"adeu!" tot i que no m´agrada per les connotacions religioses. "Amb Déu?", amb Déu, qué?, si ell no fa res per ningú! Oh Déu, si estàs per allà dalt, ves baixant a tota paleta, abans de que açò pegue un pet, perque si ho comportes se t´amuntonarà la feina. Vull dir, que acomiadar-te amb un "adéu" tampoc és gran cosa, vista la inoperancia del Totpoderós...

Les propostes en son un parell:

La primera, més senzilleta, és :acomiadar-se amb un "a reveure!". "A reveure" implica un desig de tornar-te a trobar amb les persones de qui t´acomiades, i suposadament, sempre amb salut. "A reveure", 9 punts.

I la segona, la meua favorita, és: "que estigueu bons!". Recorde quan era xiquet, els meus iaios vivien al Raval, i a voltes quan anava a visitar-los i feia solet, ells estàven seguts a la porta de casa amb les cadires de boga, i jo seia al batedor (el batedor és la pedra que hi ha a la porta de les cases velles, això que a la resta del món digueu portal. Portal...el portal està a Betlem! hehehe ) i em preguntàven per l´escola, la bicicleta i coses de iaios i nets... fins que pujava algun home o dona pel carrer i sempre, ens deien:"que estigueu bons!"Sense dubte és la millor fòrmula, una expresió clara de desig de benestar per als que es queden al lloc. "Que estigueu bons!", 1o punts.

Vaig a començar a gastar-la:

Que estigueu bons!

domingo, 9 de noviembre de 2008

La Tardor ens ha envaït

Es ara, quan les figueres es queden nues




i les fulles dels ceps començen a prendre tons ocres abans de caure,


que els bancals, ben assaonats, s´omplin d´agret (Oxalis pes caprae) i semblen una catifa verda. Qui estiga preguntant-se perqué es diu « agret », o no ha segut mai xiquet o ha viscut tota la vida a la capital. Qui no ha mossegat mai un manoll de agret? Eh, ehhh!


Tot el que ara és verd, quan li toque florir, serà una mescla de verd i groc.El groc de la flor, clar, i serà molt més vistós.

A més de l´agret, després de les primeres plogudes, també podem trobar Ravanell o Ravenissa blanca(Diplotaxis erucoides), que fa contrastar la seua blancor enmig de tant de verd. El Ravanell és considerat una mala herba, ja no per la seua facilitat per escampar-se, més encara perque té molta mel i les abelles van a buscar-li el nectar en lloc de estar polinitzant ametlers, la qual cosa els fa baixar el rendiment.



I també la Rapa, Rapallengua o Cresolet ( Arisarum vulgare) si la terra és bona. Hi ha una dita que diu:" Bancal amb rapa, ni es ven ni es barata". Per algo serà...




En alguns llocs també s´anomena frare, a vore si sabeu perqué? hehehe





Au!

jueves, 6 de noviembre de 2008

La caiguda d´aigua de la cua de cavall.

Ja vaig parlar d´aquest lloc fa uns mesos, però clar, la tardor de la nostra comarca no és una tardor qualsevol, i els paisatjes canvien molt. Per aixó pense que estic escusat per ser repetitiu i deixar-vos un parell de fotos de Laguar tal i com està ara, després de les fortes plujes d´octubre.




Als que ja heu anat no vos dic res, però als que no coneixeu aquest lloguet, aneuuu! Ara està espectacular. Les fotos mostren el que es veu, pero no fan transmeten el soroll de l´aigua esclafint sobre la pedra, ni la humitat, ni la verdor ni la història del lloc.


Si vos animeu, la cosa és ben senzilla: aparcar el cotxe dalt de Fleix, caminar 200m fins el Llavador de la Font Grossa, i 50m més avant ja començen els escalons i en 20 minuts de sender ja estem admirant la caiguda.
I pensar que encara hi han moltes persones a la comarca que no coneixen la zona més bonica que tenim...