Abans de que vingueren els romans amb els seus números, la seua religió i les seues coses de romans, esta zona era anomenada Contestania. Dins de la época íbera, els contestans ocupaven la provincia d´Alacant, la pard Sud de la de València, i part també de Murcia i Albacete.
Aquella gent que vivia prou bé, per a el que era viure bé per aquella época, mantenia bones relacions amb pobles forasters, amb els quals comerciava pel port de Dènia.
Aquella gent que vivia prou bé, per a el que era viure bé per aquella época, mantenia bones relacions amb pobles forasters, amb els quals comerciava pel port de Dènia.
Barataven o compraven utensilis cerámics a canvi de vi (es diu que a Benimaquia estava la premsa), gàrum (una pasta salada feta amb anxova, que feia salivar als pobles forasters), i excedents de cereals.
Gràcies a les seues amistats amb els forasters no les van passar tan putes com altres tribus amb les freqüents invassions i atacs de pobles guerrers, però com eren tan orgullosos, poblat (oppidum) que construien, oppidum que amurallaven fortament, tot per donar-se-les de més que el poble del costat. Els poblats eren construïts dalt de morros de difícil accés, sempre ben prop de una zona amb aigua i on poder treballar bé la terra. Normalment eren allargats, amb una gran i resistent porta, tenien molts pocs carrers, generalment un, i les cases aprofitaven la muralla per fer la paret posterior.
Gràcies a les seues amistats amb els forasters no les van passar tan putes com altres tribus amb les freqüents invassions i atacs de pobles guerrers, però com eren tan orgullosos, poblat (oppidum) que construien, oppidum que amurallaven fortament, tot per donar-se-les de més que el poble del costat. Els poblats eren construïts dalt de morros de difícil accés, sempre ben prop de una zona amb aigua i on poder treballar bé la terra. Normalment eren allargats, amb una gran i resistent porta, tenien molts pocs carrers, generalment un, i les cases aprofitaven la muralla per fer la paret posterior.
Un d´aquestos poblats, per desgràcia sense excavar, està a Teulada. Quan vas direcció Gata, just abans de entrar a la zona muntanyosa, dalt del primer morro a mà esquerra, estava este poblat. Si vas per dalt la muntanya es veu la muntonà de pedra, les restes de muralla conservada(part a terra ja enderrocada), i part del que era la torre de control i comunicació visual (segurament des de dalt es feien senyals amb els poblats del Montgó, el Cap d´Or, etc…). I per la carretera es veu una miqueta el muntó de pedra, però no es recomanable fixar-se molt si vas conduint…
Normalment estos pobles eren administrats per l´espavilat, o pel fill de l´espavilat, ja que el càrrec passaria de pares a fills, a mode de regnat. Sempre ha hagut algun pillet que comerciava amb els excedents de cereals del poble i feia negoci. En aquell temps el poder consistia en tindre armes de última generació, i l´espavilat, amb els diners del negoci, comprava unes quantes falkates (que no eren discoteques de Gandia), armava uns amics seus, i a viure bé cobrant als treballadors del poble per la seua protecció. Supose que és massa aventurat pensar que el poblat del Morro Castellar era administrat exactament aixina, però dalt o baix, aixina funcionaven. Uns treballaven de valent, i altres oferien protecció i feien el negoci, erigint-se com administrador-protector. Tampoc totes les époques durant la Contestania eren iguals…en van haver de més bel.liques i de més pacífiques. Vull dir que el que vos acabe de contar no és exacte ni científic, però tampoc se´n anirà massa de mare. Si algú pensa que hi ha algo incorrecte que ho comente i entre tots aprenem.
Au!
