martes, 5 de mayo de 2009

Rapinyaires que ens visiten

Torne per ací, i ho faig mostrant-vos unes aus espectaculars que volen pel nostre cel. No son fàcils de veure, però si de tant en tant mires cap amunt, potser te´n trobes alguna per dalt del teu cap, i diràs : « un àguila ! » Errada ! Pot ser-ho, o no...
Ara en diferenciarem algunes de les que vaig poder fotografiar l´any passat

En primer lloc vos mostre l´Aligot comú, o Arpella (buteo buteo). Es de tamany mitjà, fa aproximadament 120cm de envergadura, i te sempre color marró, amb unes taques clares molt característiques per la banda de baix de les ales. Te una forma més compacta que les águiles, i la cua més curta. Es habitual veure´l fent guardia damunt d´algun pal de la llum, o planejant a cercles sobre pinades, matolls o camps de cultiu.


Aguila serpera (Circaetus gallicus). Es de les àguiles grans (170cm). Color marro grisós, amb la banda de baix de les ales de color blanc amb punts transversals de color oscur. Te el cap gran i les potes protegides contra els mossos de les serps i fardatxos, que son el seu menjar preferit. Només podem veure-la durant l´època estival.


L´Aguila calçada (Hieraaetus pennatus) podem veure-la durant la fase clara i fosca. Durant la fase clara (en la foto), presenta uns colors més clars, amb l´esquena marró clar i la part de baix color blanc amb una franja més obscura. Durant la fase fosca per baix son de un color més gris tirant a negre. És de tamany xicotet, i durant la fase fosca pot confondres amb l´Arpella, encara que la Calçada te una forma molt més estilitzada.


En aquesta foto, vaig poder fotografiar un ejemplar jove d´Aguila reial (Aquila chrysaetus), sense dubte la més espectacular que podem veure i també la més difícil. Els exemplars joves, com el de la foto, presenten una taca blanca ben definida baix les ales, que amb el pas dels anys va desapareixent al temps que tota l´au pren un color marró. Es de tamany gran, pot passar dels 2 metres de envergadura, i de veure-la, segurament serà sobrevolant el cim de les muntanyes buscant la seua presa, sobre la que es llençarà a uns 150km/h.


Per acabar amb la entrada, tenim una foto d´Aguila de panxa blanca o perdiguera (Hieraaetus fasciatus), que està siguent acosada per un corb (corvus corax). Es de tamany mitjà-gran, fa aprox. 170cm, i te les ales color marró per dalt i baix, i la panxa blanca, la qual cosa la fa fàcilment identificable. Te un aspecte fort, fa el niu en penyassegats i és preciosa!


Com totes les aus esmentades estàn en perill, només diré que les he vistes totes durant l´any passat per la Marina Alta, sense anar a buscar-les, però alçant el cap moltes vegades.
Espere que vos haja agradat i que el dia que se´n trobeu alguna per dalt del cap, pogueu encara que siga, tindre curiositat per saber de quin ejemplar es tracta.
Que estigueu bons!

4 comentarios:

Comtessa d´Angeville dijo...

I jo ací que només veig gavines horroroses i coses que semblen corbs o estornells però no són ni una cosa ni l'altra...

A Alcoi el que es veuen són molts voltors, tenim la Mariola plena!

Pepe i Tomás Santamaría Reos dijo...

Hola Santi, soc Santa..., pareix un joc de paraules per es així, concretament soc Pepe Santamaria, d'Ullades Naturals. He trobat el teu blog de casualitat i el primer que veig es que ens havies nominat per algo que es diu Pedraforca, que no tinc ni idea de que va però teu agraïm si es tracta del teu reconeixement cap al nostre blog.
He repassat una mica el teu blog i tens de tot "com en botica" una mica de plantetes, de pardalets, de paisatge, de gent, etc i algunes d'aquestes fotos m'han cridat l'atenció, concretament la de la serp de ferraura amb el ratolí; no ens gens fàcil vorer-la d'aquesta manera, ni fotografiar-la, però més raro es encara que tractara de tragar-se el ratolí des de darrere, no pel cap que seria lo normal, en fí. Tinc més coses que comentar-te però este comentari es faria massa llarg; resumint, que d'ara endavant ens apuntem a seguir-te en "Coses Properes", que no per això deixent de ser "FASCINANTS". Salutacions des de La Vila i de nou el nostre agraïment per teu reconeixement.
Santa.

Comtessa d´Angeville dijo...

Dacsa i Xufa són les teues gossetes? Jejeje, no sé si ho llegires però el meu Jondo va morir fa poques setmanes. Ara estic pensant en quan torne, quin gos vull tenir, i vaig mirant en pàgines d'albergues i gosseres i estes coses, però no sé encara si em tornaré a decidir per un mascle, o si preferiré la docilitat d'una femella... ni tampoc tinc clara la raça. Xufa és la que és pastor alemà? Quina raça és Xufa?

Sergi dijo...

Hola Santi, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com