Ara en diferenciarem algunes de les que vaig poder fotografiar l´any passat
En primer lloc vos mostre l´Aligot comú, o Arpella (buteo buteo). Es de tamany mitjà, fa aproximadament 120cm de envergadura, i te sempre color marró, amb unes taques clares molt característiques per la banda de baix de les ales. Te una forma més compacta que les águiles, i la cua més curta. Es habitual veure´l fent guardia damunt d´algun pal de la llum, o planejant a cercles sobre pinades, matolls o camps de cultiu.
Aguila serpera (Circaetus gallicus). Es de les àguiles grans (170cm). Color marro grisós, amb la banda de baix de les ales de color blanc amb punts transversals de color oscur. Te el cap gran i les potes protegides contra els mossos de les serps i fardatxos, que son el seu menjar preferit. Només podem veure-la durant l´època estival.
L´Aguila calçada (Hieraaetus pennatus) podem veure-la durant la fase clara i fosca. Durant la fase clara (en la foto), presenta uns colors més clars, amb l´esquena marró clar i la part de baix color blanc amb una franja més obscura. Durant la fase fosca per baix son de un color més gris tirant a negre. És de tamany xicotet, i durant la fase fosca pot confondres amb l´Arpella, encara que la Calçada te una forma molt més estilitzada.
En aquesta foto, vaig poder fotografiar un ejemplar jove d´Aguila reial (Aquila chrysaetus), sense dubte la més espectacular que podem veure i també la més difícil. Els exemplars joves, com el de la foto, presenten una taca blanca ben definida baix les ales, que amb el pas dels anys va desapareixent al temps que tota l´au pren un color marró. Es de tamany gran, pot passar dels 2 metres de envergadura, i de veure-la, segurament serà sobrevolant el cim de les muntanyes buscant la seua presa, sobre la que es llençarà a uns 150km/h.
Per acabar amb la entrada, tenim una foto d´Aguila de panxa blanca o perdiguera (Hieraaetus fasciatus), que està siguent acosada per un corb (corvus corax). Es de tamany mitjà-gran, fa aprox. 170cm, i te les ales color marró per dalt i baix, i la panxa blanca, la qual cosa la fa fàcilment identificable. Te un aspecte fort, fa el niu en penyassegats i és preciosa!
Com totes les aus esmentades estàn en perill, només diré que les he vistes totes durant l´any passat per la Marina Alta, sense anar a buscar-les, però alçant el cap moltes vegades.
Espere que vos haja agradat i que el dia que se´n trobeu alguna per dalt del cap, pogueu encara que siga, tindre curiositat per saber de quin ejemplar es tracta.
Que estigueu bons!
